Aquesta vegada hem volgut fer una curta matinal a la zona de Sant Llorenç del Munt. Encara que l'excursió supera les 4 hores, es pot completar la mateixa sortida amb la meitat de temps. Les fotos, la gravació a la cova i la cerca de les sepultures fa aumentar el temps, i també que un de nosaltres (l'Andreu) s'estava recuperant d'una operació de genoll.
Som l'Anna i l'Andreu.
Som l'Anna i l'Andreu.
Mapa de la sortida.
Baixar track de Wikiloc:
Powered by Wikiloc
Deixem el cotxe al pàrquing d'Estenalles i caminen, per la vorera del mateix aparcament, en direcció a l'edifici d'informació del parc (Centre d'Interpretació del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac).
Comentar que és una zona molt visitada per la gent , si volem trobar un bon lloc per aparcar el cotxe hem de venir d'hora, en altres ocasións (i més si vens amb molta gent i utilitzes varis cotxes) hem trobat l'aparcament ple a vessar de cotxes.
Comentar que és una zona molt visitada per la gent , si volem trobar un bon lloc per aparcar el cotxe hem de venir d'hora, en altres ocasións (i més si vens amb molta gent i utilitzes varis cotxes) hem trobat l'aparcament ple a vessar de cotxes.
En alguna zona del pàrquing ja podem veure el cimall del Montcau.
El centre d'interpretació, situat al coll d'Estenalles, té el seu origen entre 1920 i 1923, quan es varen iniciar les obres de l'actual carretera BV-1221. Inicialment va ser utilitzat com a magatzem d'eines de les obres i com a dormitori dels treballadors de la carretera. Al 1982 la Diputació de Barcelona el va habilitar com a Centre d'interpretació i informació del Parc.
Al costat de l'edifici trobarem una pista (per aquí passa el GR 5), inicialment asfaltada, que mena a un camí que recorre la carena del Pagès fins a la Mola.
Aviat trobarem una bifurcació a mà esquerra molt evident i trepitjada. Els dos camíns ens portaràn al cim del Montcau, potser el de l'esquerra és més curt i directe i el de la dreta fa més volta (passa abans pel coll d'Eres). Els dos són fàcils de fer.
Nosaltres agafem el de l'esquerra.
Com la freqüència d'usuaris al parc va en aument, els responsables del Parc van haber de preveure actuacions de millora i conservació dels espais a l'entorn del Montcau. La més evident és l'arranjament i delimitació del camí de pujada al cim.
Dues fotografíes (la de dalt i de baix) que mostren aquestes actuacions en la delimitació en el camí de pujada al Montcau.
Una de les imatges que ens acompanyarà en la pujada al cimall, és el perfil de la Muntanya de Montserrat. Sempre que visitem la zona ens crida molt l'atenció i ens agrada moltíssim, la silueta de les formidables agulles de Montserrat.
Arribem a l'eixut i arrodonit cim, amb molta gent i petits canvis de "mobiliari". Ha desaparegut la instal·lació de fusta i ferro al nord del cim, i també l'antiga "Rosa dels Vents" feta de pedra.
Ara aquesta taula d'orientació és metàl·lica i continua tenint relleus que assenyalen topònims i indrets. En la imatge següent veiem la "Rosa dels Vents" en una foto de l'any 2009 i sobreposada la taula d'orientació actual.
Una altra maravella que gaudirem des d'aquest balcó gegantí seran les vistes espectaculars de racons propers al Montcau i molt coneguts per nosaltres.
Si, si... Montserrat una altra vegada!
Altres indrets per coneixer i visitar-los: El Castellsapera, la Mola i les roques dels Emprius.
Si el dia és clar i net també podrem albirar contrades llunyanes i majestuoses.
El Matagalls es veu pinzellat amb clapes de neu i en canvi les Agudes i Turó de l'Home no.
De pujada al cim, i també des del mateix cimall, contemplavem la quantitat de gent que visita el parc. Per demostrar-ho deixo una petita mostra d'aquests excursionistes en unes poques fotografíes.
Després de moltes fotos davallem per la vessant sud en direcció al coll d'Eres. Aquesta collada és un encreuament de camins per acostar-nos a indrets d'obligada visita. Nosaltres aquest cop visitarem la cova Simanya.
Aquestes escales, que surten del coll d'Eres, porten a la cova Simanya, a la font de Llor, els Emprius i al mas de la Muntada. Per aquestes escales passa el mateix GR 5 que ve del coll d'Estenalles.
Cinquanta metres més avall hi ha una bifurcació, un pal indicador ens mostrarà el camí a seguir per anar a trobar la cova Simanya.
El corriol de l'esquerra mena a la cova Simanya i el de la dreta a la font de Llor, Emprius...
Així que sortim de l'alzinar albirem les agulles de Finestrelles i els Emprius.
Seguim la senda trepitjada fins a trobar la cova, que s'amaga darrera d'unes alzines.
La cova Simanya Gran és molt visitada per tot tipus de persones (grans, petits, en grups, individualment, senderistes, espeleòlegs, dominguerus...). La boca de la cavitat és molt gran, i segons algunes publicacions té uns 400 de longitud.
La cavitat té una galeria principal molt recta i una de lateral molt llarga. Com els frontals que portavem no il·luminaven bé, només vam recorre la galeria principal, la secundària vam notar zones de fang i aigüa que dificultava l'avanç.
Els punts de vermell senyalen la galeria principal. La foto és de la web de muntanya "Espeleobloc"
Abandonem la cova i enfilem el mateix corriol que hem fet de baixada. Tornem a ser al coll d'Eres.
Sortim al coll i girem a l'esquerra per agafar la senda que mena a la Mola.
No hem d'allunyar-nos molt del coll per a trobar la "necròpolis del coll d'Eres", també coneguda com "necròpolis medieval del Cingle del Marquet". A uns cent metres del coll i a mà esquerra hi ha una petita clariana en el marge que ens porta a la necròpolis.
Les sepultures van ser trobades per un pastor i van ser excavades i documentades el 1929 pel Centre Excursionista de Terrassa. Després de la descoberta una va patir un espoli i les altres van ser regirades per forasters, però el més important va ser la trobada de la famosa sivella visigòtica del Coll d'Eres. Aquesta peça de broze presenta cisellades diverses bèsties mitològiques i es pot veure al Museu Arxiu de Terrassa. L'estat actual de les sepultures és d'abandonament i hem de buscar-les entre la fullaraca i l'arbreda per trobar-les.
La necròpolis és formada per varies tombes molt tosques fetes a base de lloses.
Després d'entretenir-nos en la cerca de les sepultures, fem un mos en una clariana. En acabar abandonem l'indret i sortim al camí de la carena del Pagès (el camí Montcau-la Mola) on continuarem de pujada en direcció a la Mola. Hem de vigilar perquè agafarem un corriol poc evident que trobarem a prop i a mà dreta. Aquest corriol mena al pàrquing d'Estenalles.
Per tornar a l'aparcament d'Estenalles (si no volem fer-ho pel camí del GR 5 que és més evident i endreçat) podem triar entre quatre corriols i tots molt a prop entre ells. En la foto següent podem visualitzar aquests quatre corriols que ens portaran a l'aparcament.
Nosaltres agafarem l'itinerari de color vermell.
El corriol que hem triat és el menys evident i trepitjat de tots (l'itinerari de color verd també és molt perdedor), però nosaltres el vam fer sense cap contratemps.
La foto de dalt ens diu que anem en la direcció correcta, penseu que l'aparcament és sota de l'edifici de la Mata.
El camí davalla pendent avall fins a trobar el torrent del "Cellerot" i posterior de la "Calçada".
Una vegada veiem el torrent, el camí de baixada és més evident i sembla més trepitjat.
El torrent del Cellerot surt de la base del Montcau, enllaça amb el torrent de la Calçada, i passa molt a prop del pàrquing d'Estenalles.
Ara som al "sot de la Calçada" i continuem baixant.
Continuem al sot de la Calçada, però ara deixem de baixar i continuem cap a Estenalles.
Així que ens allunyem del torrent o sot de la Calçada el camí és planer i manifest.
Atenció en aquest punt (veure track), hem de desviar-nos a la dreta i seguir el camí de pujada.
Mentres seguim la traça del camí (amb l'ajuda de fites disperses) escoltarem molt a prop els cotxes circulant per la ctra BV 1221. Ja som molt a prop del pàrquing, només haurem de superar algun marge força dret i creuar la carretera.
Sortida Febrer del 2016
Em pots seguir al Facebook!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada