GLACERES DELS PIRINEUS
Els Monuments Naturals de les Glaceres dels Pirineus constitueixen les masses de gel més meridionals d'Europa.
Es tracta dels últims testimonis de les glaceres que, al costat d'altres agents modeladors, van donar lloc a les principals formes de relleu dels Pirineus.
La singularitat i fragilitat d'aquests petits però bellíssims reductes del fred els ha fet posseïdors d'un elevat interès científic, ambiental, cultural i paisatgístic. Les glaceres van ser protegits per Llei 2/1990.
Sabies que els gels provinents de la Maladeta, juntament amb els de Perdiguero i Posets, van donar lloc a una gran llengua glacial que, fa 45.000-50.000 anys, va baixar per la vall del Ésera i va aconseguir 36 km de longitud (fins a les proximitats del Congost de Ventamillo ).
Massis de la Maladeta o Monts Perduts
Municipis de Benasc i Montanuy
El conjunt de glacera més ben conservat i de major extensió dels Pirineus, acull un total de cinc glaceres: la Glacera de la Maladeta, separat recentment en dos cossos (ambdós d'orientació NE. 11,2 ha i 38,8 ha d'extensió, respectivament , l'any 2000), Glacera de l'Aneto (orientació NE i el de major superfície de la serralada, amb 89,9 ha)
Barrancs (orientació NE i 14,5 ha) i Tempestats (orientació NE i 21,2 ha).
El massís també alberga tres geleres que gaudien de la categoria
de glaceres fins a la dècada de 1990:
Alba (orientació NE i 1,9 ha), Ixalenques (orientació NE i 4,2 ha), Corones (orientació SO i 6,5 ha) i Cregüeña (extint actualment, com el de Llosàs, desaparegut en la dècada de 1980) .
El retrocés de la glacera vist des del portilló superior.
Més informació: "el Muntanyenc"
Una mostra de la desaparició de les esquerdes de la Glacera entre el 1987 i el 2006.
Més informació: "Glaciares Pirenaicos"
Excursions i sortides relacionades amb aquest article:
Em pots seguir al Facebook!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada