La ferrada Teresina va ser una de les primeres que va veure la llum a Catalunya.
Va ser instal·lada i disenyada per un escalador, així doncs hom pot gaudir de la llibertat i la sensació d'escalar aquestes parets Montserratines i no "patir" en la progressió.
Aquesta entrada l'he "farcit" de fotografíes i imatges de varies sortides fetes amb amics de procedència diversa.
Una via ferrada a Montserrat és sinònim de dificultat i la via ferrada Teresina no és una excepció. La via s'inicia a la canal del Musclo, per un pas equipat amb una grapa serrada, bon indicador de l'inici i una cadena. Després trobem un pas encaixonat entre grans blocs, aquest cop equipat amb grapes i cadenes.
En Pepe ens assegurerà en alguns trams i només als que som menys experts en ferrades.
Després de pujar per un pla inclinat, arribem a un pont natural de roca i un dels passos més aeris de la via. Ben equipat quedem suspesos sobre de la canal del Musclo i podem contemplar l'inici de la via i la paral.lela canal de St Jeroni.
Superat aquest ressalt avancem amb l'ajuda de cadenes per un tram inclinat enganxats a la paret. Arribem a un petit cim i podem contemplar, les parets frontals de Montserrat i la paret de Santa Cecília.
El camí gira 180 graus i ens porta cap a una petita canal equipada amb cadenes i nombroses grapes (aquest és el tram més via ferrada clàssica) fins arribar al cim de Santa Cecília. Hem recorregut la meitat de la via i podem contemplar a la llunyania el Mirador de Sant Jeroni i l'estreta xemeneia per la qual afrontarem el pas més difícil. Des d'aquí només dir que impressiona ...
Cim de l'Agulla Sta. Cecilia.
Cim de l'Agulla Sta. Cecilia.
L'efecte Broken? ...amb el mirador de Sant Jeroni al mig!
Al cim de Santa Cecília podem instal lar un rapel de 20 metres o desgrimpar per una instal lació de mini-grapes.
Ja en el camí a 50 metres trobem una canal preparada per rapelar, via d'escapament ràpid al GR-172. Nosaltres continuem de front per un estret camí i superem diversos plans inclinats amb l'ajuda de cables i cadenes.
Finalment arribem a través d'una canal deteriorada per les pluges a la xemeneia final. Potser el tram més complicat es troba al principi, equipat amb una cadena. Després vam pujar amb l'ajuda de mini-grapes i amb grans grapes a mesura que la xemeneia s'obre (val ha dir que en aquell moment un "valent i escarransit" arbre ens va ajudar força).
Tram final Teresina per la Xemeneia.
Tram de la Xemeneia.
Arribem al final de la via, exhausts, per un estret corredor que puja directe al mirador de Sant Jeroni. Amb aquestes vistes se'ns fa difícil pensar que hem pujat per tan escarpada vessant amb profundes canals i parets verticals.
En definitiva sensacions úniques en la reina de les ferrades clàssiques.
El següent video ha estat elaborat i editat amb fotos i gravacions en direrents sortides i amb amics distints en cada una d'elles.
Sortides anys 2007, 2008 i 2010
Em pots seguir al Facebook!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada